Ha passat molt de temps des que vaig publicar per últim cop. Han succeït algunes coses bones i d'altres menys, però segeixo endavant. D'això es tracta, oi?
El darrer mes de juny vaig enllestir els últims exàmens de la diplomatura. Ara ja sóc Educador Social, precisament en una època en la que les retallades socials estàn a l'ordre del dia degut a la recessió econòmica. Ja es mala sort, oi?
Be, per a celebrar-ho, me'n vaig anar uns dies a Londres a casa d'uns amics: em van tractar com un rei, i ni s'imaginen quant ho necessitava i com els ho agraeixo. Va ser molt agradable tornar a veure gent a la que feia anys que no veia: En Mario, en Brian, en Christian, en Dale, la Karen...
També podeu veure que he canviat la capçalera del blog. Ara hi ha un dibuix que m'ha fet en Quim a mida. Li vaig demanar si em podia fer alguna cosa personalitzada, i m'ha lliurat aquesta joieta: el noiet sóc jo, portant el timó de la meva vida i amb el mussol de la sabièsa a l'espatlla. Li estic molt agraït; resulta afalagador i únic.
Una amiga em va recordant mitjançant els seus mails que publico poc. Te raó, m'he d'imposar més disciplina o perdré lectors/es, i no es pas el que vull. Pateixo de mandra últimament... les hores em passen volant i ... sense fer rés d'útil. Això ho he d'acabar com sigui.
Hi ha voltes en les que un parel d'òsties ben donades van de meravella. Aquesta nit n'he rebut un parell de bones, i per telèfon. Un amic que em coneix bé (fa inclús por com és capaç de llegir a través meu) m'ha sacudit a gust. En el fons crec que és el que volia i ho necessitava... els temps estan canviant i no serveix de rés quedar-me creuat de braços i lamentar-me... he de fer alguna cosa respecte al meu futur. Tinc potencial, ho se, però de tant en tant és bó que algú t'ho digui i t'ho reconegui.
Un altre amic, que treballa dins el món de l'educació social, també m'està ajudant a obtenir informació respecte a la situació laboral dins l'àmbit municipal. És important saber que hi ha gent que, en certa mesura es preocupa d'un.
Gràcies Ignasi, Enric, Dolors, Quim... i tots els/les demés, que prou sabeu que m'importeu i que us necessito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada