Manca de temps, mandra, carència de disciplina, estats d'ànim baixos, ... Aquests i d'altres motius m'han anat empenyent a deixar de banda un blog que vaig iniciar amb ganes fa ja més d'un parell d'anys. M'agrada escriure i m'agrada expressar-me i crec que ja és hora de tornar a intentar-ho. A veure si aquest cop aconsegueixo que la iniciativa duri més temps.
En un món global, envoltats de noves tecnologies per arreu i on segons el meu parer, tot va massa depressa, si no tens un blog no ets ningú a la xarxa. És més: si vols estar considerat dins la comunitat virtual, has de tenir un perfil a "twitter", un altre a "facebook", estar donat d'alta a "linkedin", a "xing", etc... . La veritat és que de "facebook" me'n vaig cansar aviat (això no vol dir que no torni a activar-lo un dia d'aquests): implica una gran manca d'intimitat; tothom sap què fas i amb quí ho fas. A "twitter" hi tinc un compte però no hi he entrat mai encara. A "linkedin" i a "xing" hi estic donat d'alta, però de forma bastant passiva. Vull emprar el meu temps en altres coses també, i no estar penjat continuament davant un monitor per a demostrar que sóc una persona activa, moderna, creativa, o com diuen els anglosaxons: una persona "cool".
Així doncs el meu granet de sorra dins el ciberespai, de moment consistirà en intentar anar construint un "blog" on tothom qui es prengui la molèstia de llegir-lo, podrà connèixer aspectes del meu pensament i de les meves inquietuts que potser no queden prou reflectides en el tracte social quotidià.
Per què el títol amb el que he batejat al blog? Doncs perquè tots hem de tenir una identitat, i jo em sento molt europeu. M'agrada Europa, em trobo a gust a Europa i estic en certa mesura orgullos de ser Europeu. Compte! Que ningú malinterpreti aquest sentiment amb actituts nacionalistes o semblants. Cada cop hi crec menys en els nacionalismes, però sí que crec en la necessitat d'una identitat. Més endavant, si en tinc ganes, ja aniré escrivint sobre el que en penso dels nacionalismes provincians i la política (només cal obrir un diari aquestos dies per a jutjar els excessos corruptes d'una sèrie de polítics que proclamen independències i d'altres vajanades mentre la realitat tendeix a una inclussió multicultural i a una eliminació de fronteres, al temps que es van descobrint al seu voltant, moviments que els han permès omplir-se les butxaques a base de comissions ilegals a canvi de favors). Però això és una altra història... ja s'anirà tractant més endavant. Ara per ara vull donar-vos la benvinguda (lectors i lectores) i formalitzar la inauguració d'aquest blog que neix en una tarda ennuvolada d'un diumenge de Juliol de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada