PROHIBIR: NO, però segons quines coses…

Si ens aturem una estona a reflexionar sobre tot el que està passant últimament al nostre entorn polític i social, podem acabar boigos, o pitjor encara: cometent un acte violent. Més val seguir endavant com els rucs: mirant al front i seguir, seguir, seguir sense pensar, mentre tant anem produint i generant riquesa convenientment administrada per les institucions governamentals de torn. És aquesta mateixa riquesa la que genera cassos de corrupció coneguts (i d’altres que no sabrem mai) a nivells municipals, autonòmics i estatals, la qual cosa permet que mafiosos amb aires de família benestant burgesa, folklòriques, alcaldes, etc... puguin obrir comptes bancaris milionaris a paradisos fiscals, es construeixin vivendes d’escàndol, comprin peces d’art que no es poden permetre comprar alguns museus nacionals, etc... I quines mesures es duen a terme per a acabar amb tot això? Doncs senzillament, apujar l’Iva, reduir salaris, adoctrinar-nos en la cultura de la paciència i la solidaritat, etc. Mentre tant, el Govern Central va tirant globus sonda parlant d’una possible amnistia fiscal per aquelles persones que facin sortir el diner negre acumulat tots aquestos anys de descarada especulació, se'ns mareja amb la futura Llei d’Economia sostenible (que ningú sap de que va), i que ho arreglarà tot, es dedica a repartir caramelets a algunes autonomies per a fer-se els bojos a l’hora de la veritat, quan el Tribunal Constitucional dicta sentències d’anulació d’articles estatutaris que estan en vigor en d’altres autonomies de la mateixa Nació, permeten tributacions ridícules i exempcions a les SICAVS, no retallant ni un duro als pressupostos del ministeri de Defensa (no oblidem que aquest mateix govern que manté tropes a Afganistan amb un cost de milions d’Euros, és el que va retirar –en un cop d’efecte pre-electoral impressionant - les tropes de territori Irakí), ni als inútils ministeris de la vivenda o de la igualtat.

Ara, si no teníem prou crispació social, s’hi afegeix la prohibició de les “corridas” en territori català. Ahir mateix, sentia per la ràdio a un parlamentari socialista, dient que en una societat democràtica, les “prohibicions”, no estan ben vistes. Que el seu partit està a favor de la convivència i la coexistència. Senyor meu: li recordo que el seu partit, i en boca de la singular creadora de nous mots en femení per a la nostra grmàtica: Ministra Bibiana Aido, fa dies que està marejant la perdiu, promovent la prohibició dels anuncis de “relax” als diaris. Acàs unes prohibicions són lícites i d’altres no? Mirat objectivament, una persona “normal”, estarà sempre més d’acord en prohibir l’espectacle públic del sofriment i tortura d’un ser viu en ple segle XXI, que no pas en no permetre exercir la prostitució de forma lliure i voluntària, i més ara que son temps de crisi i que la gent s’ha d’espavilar per a guanyar uns eurets.

Bibiana Aido: "Miembra" del Ministerio de Cultura

Nacho Duato (coreògraf emprenyat)

Aquest país sembla que ha perdut el nord. O sóc jo qui l’ha perdut? Sort que de tant en tant, personatges als que admiro, fan declaracions que estan bastant a prop de la meva forma de pensar, així no em sento tant sol. Ahir mateix llegia les paraules que va pronunciar en Nacho Duato en roda de premsa quan va fer saber que havia acceptat el contracte per a dirigir la companyia de dansa del teatre Mijailovski a Sant Petersburg. El citaré literalment: “En España no puedes relacionar la danza y el fútbol. En España yo creo que les gusta mucho más el fútbol, demasiado, les gusta demasiado. Yo estoy bastante harto del fútbol. Con decirte que yo creo que fui el único español que no vio el partido. Oí a la gente chillar por la calle: nunca oyes a gente chillar después de haber visto una ópera o un ballet o un concierto. Desgraciadamente en España no hay mucho respeto por sus artistas, y para ellos, para el ministerio de Cultura, la danza es bastante irrelevante. Lo dije en Sudamérica y Cultura se enfadó conmigo. Pero lo vuelvo a decir: no les importa la danza, en absoluto ".

Només li faltava afegir: Ministra Sinde: no es preocupi tant de les pèrdues de la SGAE i de les propietats intel•lectuals, al cap i a la fi, cada cop que adquirim un suport digital, estem pagant el “cannon dels collons” i de pas, son ingressos que van a parar a les arques de la Societat d’autors, oi? , Si us plau: dediquis a treballar de forma positiva i creativa en apropar la cultura al poble. Però de debò. Alguns ciutadans li agrairem.

Tornant a la polèmica taurina: Algú s’ha preguntat el per què no hi va haver cap enrenou quan l’any 1991, a les Illes Canàries es van prohibir les “corridas” per decret? Per què ara sí? Per què alguns articles de l’Estatut de Catalunya que han sigut anul•lats pel Tribunal Constitucional, estàn en vigor (si no calcats, ben iguals) en altres Autonomies de l’estat Espanyol?