PANORAMA ACTUAL

Tot és gris: el panorama actual és gris. El dia a dia és gris. Fins i tot el color de les parets del menjador de casa meva són grises. Potser seria bo poder veure la vida en blanc i negre, com en les velles pel•lícules dels anys 40, on es podia distingir clarament entre la claror i la foscor i sempre sabies que darrera una ombra s’hi amagava un perill potencial. En canvi, avui en dia, els gurus de la política que tenim com a governants (i els que estàn a l’oposició tampoc se’n escapen) ens ho pinten tot amb una gama de colors brillants que decoren promeses fehacents i que tots sabem que mai es compliran. Utilitzen la retòrica per a excusar les retallades al benestar social aconseguides a base de sang, suor, llàgrimes i temps, enlluernant-nos amb un futur segur i econòmicament estable, benestant i sostenible, quan en realitat ja ningú es creu rés de rés, i tots ens queixem, però tots seguim apàtics (jo el primer) i despotriquem de tot i de tots, però no movem ni un dit per a provocar un canvi. La llosa que ens han posat a sobre és tan gran i tan pesada, que ens anula fins l’ultim gram de força que podriem utilitzar per a reberar-nos i dir “prou”.

Les eleccions són ben aprop, i els partits ja han començat la seva ronda de, propòsits i despropàsits de cara als comicis. Mentre tant, els diaris i els mitjans en general han deixat de parlar dels miners que encara estan sota terra a Xile, i de les víctimes de les inundacions al Pakistan o d’Haití.... per què? Potser ja no interessa que interessi? No; es clar que no interessa.... Ens han educat per a comportar-nos com a lleons famèlics en un circ Romà i el que volem llegir son descalificacions, acusacions, glamour de perruqueria de barriada (vegi’s B.Esteban), sang, crims passionals emmarcats com a violència de gènere, odi racial i religiós, amenaces infundades... I així, d’aquesta manera ens desfoguem i tot es torna més gris i més gris, del mateix color que els metalls de màquines que produeixen dia i nit i no s’aturen mentre tinguin una font d’energia de la qual alimentar-se, i que quan deixen de produir o s’espatllen, automàticament es llencen a un abocador il•legal i són substituïdes per màquines noves, a ser possible fabricades a la Xina (ja que son més econòmiques i el benefici del seu rendiment serà encara més gran). Perdoneu: estic confós... Ara mateix ja no se si estic parlant d’Indústria o de la nova Reforma Laboral.